Utilitzem galetes pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació Política de Cookies . Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.
Ina Forsman

INA FORSMAN: UNA FRONTWOMEN ENIGMÀTICA, HONESTA, APASSIONADA I PERILLOSA

Ina Forsman és qui heu estat esperant. Potser n’heu pogut fer un tastet en els escenaris Europeus, fent saltar els altaveus amb aquesta veu acaramel·lada. Potser vau pensar que era un valor de futur quan va representar a Finlàndia en el European Blues Challenge de 2014, o durant els seus primers passos amb Guy Verlinde i Helge Tallqvist. Ara, com a proper pas treu el seu primer àlbum de temes propis – I rockandroleja a la famosa Ruf Records Blues Caravan 2016 – és el moment per conèixer-la.

Editat per Ruf Records, Ina Forsman és tot el que la bona música acostumava a ser: real, crua, escrit amb el cor i disparada des de l’ànima. Igualment, l’Ina per ella mateixa te tot el que ha de tenir una gran frontwomen: enigmàtica, honesta, apassionada i perillosa. Quan hagis llegit això i escoltat els 10 temes propis – a més d’una versió estel·lar de Nina Simone’s “I Want A Little Sugar In My Bowl “– la coneixeràs de pe a pa, però en voldreu més. Seguiu llegint.

Posa Ina Forsman i la primera cosa que et crida l’atenció és la veu. Aquesta extraordinària entrega és una de les armes principals de l’arsenal de l’Ina, i la força en el big-band brass i soul-blues piano d’aquests temes trencadors i redemptors. Nascuda a Helsinki, Finlàndia, sempre va pensar que estava feta per triomfar. “Tant sols tenia 6 anys quan vaig dir explícitament que volia ser cantant. Les meves influències es remunten al temps en que la meva tieta em va donar el meu primer disc de Christina Aguilera quan tenia 7 anys. Per a mi, una gran cantant és aquella que te el poder a la seva veu i no li fa por fer-lo servir, en tots els seus colors i matisos.”

L’àlbum de debut de l’Ina va molt més enllà del seu òrgan fonador donat per la natura. Aquestes 11 cançons parlen d’una artista que viu i respira blues, bregant-se en directe des dels 17 i havent rebut la guia del llegendari harmonicista finlandès Helge Tallqvist. “Helge va ser el primer a introduir-me en el blues,” recorda. “Em va portar a l’estudi i em va ajuntar amb la banda fa un parell d’anys. No tinc paraules per expressar tot el que he après d’ell. Tant sobre musica, però també sobre organitzar bolos, fer l’avorrida feina de despatx, i de la vida en general.”

Potser la lliçó més crucial que la Ina va prendre del seu mentor és que la música ha de ser una expressió personal. Per definició, mentre els seus repertoris es basaven en versions, pel seu disc de debut, va escriure totes les lletres, mentre componia la música juntament amb Tomi Leino. “Per a mi,” emfatitza l’Ina, “és molt important sonar original. No hi ha una altra forma per a mi d’escriure els meus temes. Tinc una història i ningú la pot explicar com jo.

“Tots els temes son sobre l’amor i els seus alts i baixos,” afegeix. “Tenen una història al darrera i tenen molt significat per a mi, tot i que alguns son més seriosos i profunds que altres. Per exemple, el tema “Pretty Messed Up” és una darrera carta d’amor al meu ex-novio, i “Bubbly Kisses” és sobre sexe alcohòlic.” 

Pel que fa a la direcció musical, no hi havia límits. Quan vaig començar a buscar la inspiració per aquest disc, vaig buscar nova música per tot arreu. Vaig anar a botigues de discs, a YouTube, Spotify, a qualsevol lloc on podria trobar alguna cosa que no havia escoltat mai. Bàsicament, vaig escoltar soul i blues vintage – artistes com Donny Hathaway, Aretha Franklin i Sam Cooke – per tant, aquesta idea d’un àlbum de blues es va transformar en un àlbum de soul/blues. Principalment, va sorgir així, sense massa planificació ni buscant una vibra massa específica.”

Quan van arribar les sessions de gravació, la Ina va tornar a mirar cap a  Amèrica, buscant a Wire Recording a Austin, Texas, on la seva banda incloïa Laura Chavez i Derek O’Brien (guitarres), Nick Connolly (teclats/orgue), Russell Jackson (baix) i Tommy Taylor (bateria) – més l’harmònica de Helge Tallqvist i els vents de The Texas Horns, capitanejats pel productor/saxofonista Mark ‘Kaz’ Kazanoff. “Estava tan contenta durant aquell temps,” ella recorda. “La setmana que vaig passar a Austin serà un dels meus millors records durant molt de temps. Vaig tenir l’oportunitat de treballar amb gent impressionant, talentosa en una ciutat preciosa a l’altre costat de mon d’on visc. Un temps abans, ni m’imaginava que això em podia passar. Vam treballar tant, i després de cada sessió acabava rendida – però amb ganes de tornar a l’estudi.”

Es fa notar l’entusiasme en el resultat. En el temps en que la majoria d’àlbums de blues estan dominats per guitarres estridents, el debut de l’Ina te veritable swing, evocant a una soul-blues-brass d’una altra època, però imbuïda per l’actitud moderna de la cantant. “Tots els meus temes preferits es basaven sempre en el piano o el baix,” explica sobre la variada instrumentació. “Piano i saxo son els meus instruments favorits, estava clar des del principi.”

Amb un àlbum de debut clàssic a la butxaca i grans plans de gires internacionals, molta gent la titlla de la nova figura artística del 2016. Com a cantant, prefereix ignorar les prediccions, viure el moment i deixar que la creativitat la porti. “Algunes vegades,” explica, “és bo deixar-se portar per la música. El meu proper disc podria ser totalment diferent – i segurament ho serà. Això és el que converteix la composició en excitant, perquè no saps mai d’on et vindrà la propera inspiració...”

Vídeos

Propers Concerts

No hi ha concerts programats

Concerts Passats

  • 24 Nov 2016
    Kungsgatan 11, Stockholm
    Fasching (Sweden)
    Ina Forsman with Shoutin' Red